Manacor reclama al Govern de les Illes Balears que el municipi sigui declarat Zona de Mercat Residencial Tensionat
Manacor es converteix en el primer municipi de les Illes Balears que tramita una petició formal d’aquestes característiques basada en un informe tècnit elaborat per la UIB i que conclou que el municipi compleix amb tots els supòsits que marca la Llei pel dret a l'habitatge
L’Ajuntament de Manacor ha aprovat aquest dilluns vespre, en sessió plenària, la sol·licitud formal al Govern de les Illes Balears perquè el municipi sigui declarat zona de mercat residencial tensionat, d’acord amb el que estableix la Llei estatal 12/2023 pel dret a l’habitatge. La petició es fonamenta en un informe tècnic elaborat pel catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Aleix Calveras Maristany, a través de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB), que conclou que Manacor compleix de manera clara els requisits prevists per la normativa estatal per poder obtenir aquesta declaració.
Amb aquesta iniciativa, Manacor es converteix en el primer municipi de les Illes Balears que tramita una petició formal d’aquestes característiques basada en una memòria tècnica completa. Fins ara, altres municipis havien aprovat mocions o posicionaments polítics, però Manacor ha fet una passa més, amb una resolució ustentada en un estudi tècnit detallat amb indicadors objectius.
El batle de Manacor, Miquel Oliver, i la delegada d’Urbanisme i Habitatge, Núria Hinojosa, han presentat aquest dimarts davant els mitjans de comunicació les conclusions principals de l’informe i els motius que han duit l’Ajuntament a impulsar aquesta declaració.
Manacor compleix amb tots els requisits que marca la legislació
Segons l'estudi elaborat per la UIB, Manacor compleix els dos criteris previstos a l’article 18.3 de la Llei 12/2023: tant el relatiu a l’esforç econòmic que han de fer les famílies per accedir a un habitatge com el referit a l’evolució dels preus del mercat residencial en els darrers cinc anys.
L’estudi conclou que, en la major part dels escenaris analitzats, el cost de l’habitatge - sumant-hi lloguer o hipoteca i despeses bàsiques - supera àmpliament el llindar del 30% dels ingressos de les llars i de les persones, percentatge que la llei fixa com a límit d’assequibilitat.
En el cas del lloguer, l’informe mostra que una llar mitjana de Manacor destina entre un 31,3% i un 41% dels ingressos mensuals a pagar l’habitatge, segons la font i l’escenari econòmic analitzat. En els casos individuals, els percentatges arriben fins al 83,1% dels ingressos mensuals.
Pel que fa a la compra d’habitatge, els resultats també indiquen nivells molt elevats d’esforç econòmic. En el cas de les llars, l’accés a la propietat implica destinar entre un 30% i un 39,4% dels ingressos mensuals al pagament de la hipoteca i les despeses bàsiques associades. En l’àmbit individual, aquest esforç oscil·la entre el 59% i el 78,7% dels ingressos.
L’informe també acredita que l’evolució dels preus de l’habitatge a Manacor ha crescut molt per damunt de l’IPC de les Illes Balears en els darrers cinc anys, un altre dels criteris que contempla la llei estatal. Entre 2020 i 2025, l’IPC acumulat a les Balears ha augmentat un 23,52%, mentre que els preus del lloguer a Manacor han crescut entre un 42,6% i un 52,7%, segons les diferents fonts analitzades. En el cas de la compravenda, l’increment se situa entre el 68,9% i el 86,3%.
La memòria utilitza fonts oficials i dades administratives per elaborar el diagnòstic, entre les quals destaquen les fiances dipositades a l’IBAVI, les dades del Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer (SERPAVI), les taxacions oficials del Ministeri de Transports i les dades de renda de l’INE. També incorpora dades del portal immobiliari Idealista com a font complementària per observar l’evolució recent del mercat.
L’estudi destaca que Manacor ha experimentat un creixement demogràfic del 22% en la darrera dècada sense que aquest augment hagi anat acompanyat d’un increment equivalent de l’oferta residencial, fet que ha accentuat la pressió sobre el mercat de l’habitatge.
Segons les conclusions de la memòria, “l’evidència analitzada mostra que Manacor compleix de manera clara els supòsits previstos per la Llei 12/2023 per ser declarat Zona de Mercat Residencial Tensionat”.
La delegada d’Urbanisme i Habitatge, Núria Hinojosa, ha remarcat que “les conclusions són claríssimes: Manacor compleix clarament els requisits legals que marca la llei estatal d’habitatge”. Hinojosa ha afirmat que “hem evidenciat que existeix una situació de risc residencial, que l’accés a l’habitatge està fortament deteriorat i que hi ha una base objectiva per a aquesta declaració”.
La delegada també ha volgut aclarir que aquesta eina “no és sinònim de topar preus de manera uniforme”, sinó que permet aplicar “un índex de referència individualitzat per habitatge, tenint en compte factors com la superfície, la ubicació, l’any de construcció, l’estat de conservació o si té ascensor o certificat energètic”, entre d'altres. Segons Hinojosa, això permetrà “detectar i corregir casos abusius”.
En aquest sentit, l'equip de govern defensa que defensa que la declaració “no funcionarà tota sola” i reclama que vagi acompanyada “d’un conjunt ampli de mesures: construir habitatge públic, augmentar el sòl residencial, reforçar els mecanismes d’inspecció, perseguir el lloguer turístic il·legal i desplegar polítiques públiques d’habitatge valentes”.
“Necessitam que el Govern de les Illes Balears lideri aquesta resposta conjunta”, ha afirmat, i ha afegit que “també necessitam la col·laboració del Govern d’Espanya, especialment a través del Pla estatal d’habitatge”.
Petició oficial al Govern de les Illes Balears
El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha explicat que l’acord aprovat pel ple “serà tramès formalment al Govern de les Illes Balears juntament amb l’informe elaborat per la Universitat”.
Oliver ha anunciat també que l’Ajuntament ja ha demanat una reunió institucional amb el conseller d’Habitatge, José Luis Mateo, i amb el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés Sancho, “per explicar personalment aquesta petició, tant des del vessant polític com tècnic”.
“La voluntat és clara: que aquesta qüestió es tracti amb la màxima seriositat institucional i que es respongui a una realitat que ja és evident per a milers de famílies de Manacor”, ha afirmat el batle.
Oliver també ha remarcat que “els ajuntaments no tenen les competències principals en matèria d’habitatge”, però ha defensat que el consistori “ha anat més enllà del que li pertocava” impulsant mesures urbanístiques i administratives per facilitar l’accés a l’habitatge. “Ara ja no hi ha excusa perquè el Govern balear estudiï i tramiti aquesta declaració”, ha conclòs.
