Manacor aprova un nou sistema de tarifes progressives per al servei municipal d’aigua
La nova ordenança protegeix el consum bàsic, incorpora bonificacions socials i fomenta l’estalvi d’aigua per garantir la sostenibilitat del servei i de les infraestructures
El Ple de l’Ajuntament de Manacor va aprovar aquest dilluns l’actualització de les tarifes del servei municipal d’aigua amb la implantació d’un nou sistema progressiu per blocs de consum. La mesura s’ha presentat aquest dimarts en roda de premsa amb la participació del batle de Manacor, Miquel Oliver; el president de la SAM, Sebastià Llodrà; la primera tinenta de batle, Núria Hinojosa, i la segona tinenta de Batle, Antònia Llodrà.
La nova ordenança té com a objectiu garantir la sostenibilitat del servei, fomentar un ús responsable de l’aigua i assegurar la capacitat d’inversió necessària per modernitzar les infraestructures del municipi. La decisió s’emmarca en un context marcat pel creixement demogràfic, l’augment de la demanda d’aigua, l’envelliment de les infraestructures, els efectes del canvi climàtic i el requeriment per part de la Direcció General de Recursos Hídrics.
La nova ordenança té com a objectiu garantir la sostenibilitat del servei, fomentar un ús responsable de l’aigua i assegurar la capacitat d’inversió necessària per modernitzar les infraestructures del municipi. La revisió de les tarifes arriba després de prop de quatre dècades sense actualitzar-se.
En aquest sentit, el president de la SAM, Sebastià Llodrà, ha recordat que «les tarifes vigents són de 1989 i des d’aleshores no s’havien actualitzat mai». Segons ha explicat, el nou model vol combinar criteris ambientals, socials i econòmics: «El que hem posat damunt la taula és que siguin unes tarifes de caràcter ambiental perquè l’aigua és un bé escàs i per tant unes tarifes han de ser també una mesura d’estalvi d’aigua, però també volíem que tenguessin un caràcter social i econòmic».
Un sistema de tarifes progressiu
La nova ordenança introdueix un sistema de tarifes progressiu basat en blocs de consum mensual per habitatge. Amb aquest model, el cost de l’aigua augmenta a mesura que creix el consum, de manera que es protegeixen els consums bàsics i es penalitzen els consums més elevats.
Les noves quotes variables per a habitatges són:
0–6 m³: 0,34 €/m³
6–12 m³: 0,83 €/m³
12–18 m³: 1,24 €/m³
18–24 m³: 1,86 €/m³
Més de 24 m³: 4,15 €/m³
El sistema funciona per trams progressius, de manera que cada bloc de consum es paga al seu preu corresponent.
Segons ha explicat el president de la SAM, el nou model també corregeix desequilibris del sistema anterior: «El que teníem fins ara no reflectia el cost d’extracció actual. Amb el nou sistema, el 70% dels abonats quedaran aproximadament com fins ara, mentre que el 30% dels rebuts, que són els que més consumeixen, sí que suportaran una pujada».
«Qui fa un ús raonable de l’aigua, pagarà el que toca, i qui en fa un abús, també. L’aigua és un bé escàs», ha afegit.
A més, la nova ordenança inclou una moratòria de cinc anys per als edificis plurifamiliars amb un sol comptador i preveu plans de pagament per facilitar la instal·lació de comptadors individuals.
Tarifes amb criteris socials i ambientals
La nova ordenança incorpora també mesures de caràcter social, amb descomptes per a col·lectius vulnerables. «Són unes tarifes socials ja que contemplen, entre d’altres coses, descomptes a famílies nombroses, famílies en situació de risc o de dependència, víctimes de violència masclista, etcètera», ha explicat Llodrà.
A més, el model respon també a les directrius de les polítiques hídriques actuals. «Hem fet feina colze a colze amb la Direcció General de Recursos Hídrics, que ens exigia l’actualització de les tarifes, el control de fuites i del consum. La progressivitat de les tarifes és el que marquen totes les directrius europees, estatals i del reglament hídric», ha afirmat.
La nova tarifa manté una estructura basada en una quota fixa mensual - que cobreix els costos estructurals del servei - i una quota variable vinculada al volum d’aigua consumit.
Context: creixement demogràfic i més demanda d’aigua
Manacor ha experimentat un creixement poblacional sostingut durant la darrera dècada. Segons les dades municipals, el municipi ha passat de 42.896 habitants l’any 2016 a 53.139 habitants l’any 2025. Això representa un augment de més de 10.000 habitants en nou anys, aproximadament un 23,9 % més de població.
Aquest increment demogràfic implica també un augment de la demanda d’aigua i de l’extracció dels aqüífers. En aquest sentit, la Direcció General de Recursos Hídrics ha advertit que el Pla de Gestió de la Demanda d’Aigua aprovat el 2018 ha quedat obsolet i que la suficiència hídrica del municipi no està plenament garantida en relació amb el planejament urbanístic vigent.
En aquest context, el batle de Manacor, Miquel Oliver, ha remarcat que les decisions sobre el servei d’aigua s’han de prendre amb visió de futur: «Les tarifes vénen determinades pel cost del servei, per tant el que es necessita és que el cost del servei s’hi pugui veure reflectit. Ens trobam també en un escenari d’emergència climàtica i això ens obliga a prendre decisions amb amplada de mires».
Infraestructures envellides i necessitat d’inversió
Una part important de la xarxa principal d’abastament de Manacor data dels anys setanta. Aquest fet, sumat al creixement de la població i del consum, ha provocat que les avaries relacionades amb pous i canonades s’hagin fet més freqüents en els darrers anys.
Per aquest motiu, l’Ajuntament considera imprescindible augmentar la capacitat d’inversió en la renovació i modernització de la xarxa d’abastament i sanejament per garantir un servei eficient i segur.
Inversions per millorar l’eficiència de la xarxa
En els darrers anys, l’empresa municipal SAM ha impulsat diverses actuacions per millorar l’eficiència del sistema. Entre aquestes destaca el projecte de sectorització de la xarxa d’aigua, que permet reduir pèrdues i millorar el control del consum mitjançant tecnologia que detecta fuites en temps real. Les obres de sectorització de la ciutat de Manacor ja s’han completat a les franges de Llevant i Central i continuaran amb la franja de Ponent, prevista per al 2026, juntament amb el canvi del tub principal del pou de la Moladora. Aquestes obres comptaran amb una subvenció de 2,4 milions d’euros. Oliver ha destacat també la feina feta per millorar la xarxa: «L’Ajuntament fa la feina que ha de fer per garantir que no es perdi l’aigua pel camí, com havia passat durant molts d’anys; és una feina de formigueta però d’un impacte molt important. En una situació d’emergència climàtica, hem de garantir que cada gota d’aigua que s’extreu arribi a cada llar».
Segons ha explicat Sebastià Llodrà, els resultats d’aquesta feina ja són visibles: «Fa 10 anys teníem fuites d’aigua que superaven el 60% i actualment hem aconseguit girar la truita. Actualment, les fuites són del 35% i l’eficiència de la xarxa és del 65%. Tenim la vista posada en augmentar encara més aquesta eficiència, per arribar al 85% o 90%».
Paral·lelament, la SAM està duent a terme el canvi general dels comptadors d’aigua per nous comptadors digitals. Fins ara ja se n’han instal·lat prop de 5.000, aproximadament la meitat dels previstos. Aquests dispositius permeten fer un seguiment molt més precís del consum i detectar possibles fuites en temps real. «Permeten un control exhaustiu i a temps real de fuites d’aigua dins les llars i això també és una eina d’estalvi», ha destacat Llodrà.
Compra d’aigua en alta
L’Ajuntament també ha iniciat els tràmits per comprar aigua de la xarxa en alta amb l’objectiu de garantir la suficiència hídrica del municipi. Aquesta decisió arriba després que el Govern de les Illes Balears no autoritzàs l’extracció prevista per a la potabilitzadora projectada inicialment.
La previsió és adquirir 1.674.186 metres cúbics anuals d’aigua, fet que suposarà un cost afegit per al servei que també s’haurà de finançar.
Consum responsable i un sistema més just
Amb aquesta actualització del sistema tarifari, l’Ajuntament de Manacor vol garantir la sostenibilitat econòmica del servei, continuar invertint en la modernització de les infraestructures, fomentar un consum responsable d’un recurs essencial i limitat com és l’aigua i implantar un sistema més just i progressiu.
