300 anys després: la Guerra de Successió a Mallorca
06-October-2015
El matí d'aquest dimarts s'ha presentat el monogràfic "300 anys després: la Guerra de Successió a Mallorca", organitzat per l'Escola Municipal de Mallorquí. Es tracta d'un curs de dos mesos de durada que pretén aprofundir en aquests fets històrics que suposaren la caiguda, ara fa tres segles, del Regne de Mallorca. El monogràfic constarà de quatre conferències per part de diversos experts en la matèria: Pere Salas, Mateu Morro, Joan Miralles i Guillem Morro. També hi haurà una exposició, un concert i la projecció del documental "La Resistència (1715-2015)" de Pere Sánchez.
La presentació s'ha fet a la torre del Serral dels Falcons de Porto Cristo, tot un símbol de la resistència. Aquí fou on el talaier Guillem Riera, acompanyat de trenta mallorquins més, impedí el desembarcament de les tropes borbòniques i morí en esclatar-li el canó amb què disparava contra els felipistes. La coordinadora del projecte, la historiadora Margalida Rosselló, ha fet especial èmfasi en la importància de donar a conèixer les conseqüències actuals d'aquell fet bèl·lic. Per la seva banda, el batle de Manacor, Miquel Oliver ha subratllat que es tracta d'un "exercici imprescindible de memòria històrica" per conèixer de primera mà "aquests tres-cents anys de càstig i de negació de la sobirania del poble de Mallorca".
El curs, que es farà a l'Escola Municipal de Mallorquí, comença el 23 d'octubre i s'allarga fins al 27 de novembre, un dia abans que es promulgués el Decret de Nova Planta, que abolia el dret mallorquí. La durada del curs és de 12 hores, 2 de les quals són no presencials. Està adreçat al públic en general i, en particular, al personal docent que vulgui sol·licitar crèdits de formació permanent del professorat. Tots els actes són oberts a qualsevol persona que vulgui assistir-hi, encara que no s’hi hagi matriculat.
La presentació s'ha fet a la torre del Serral dels Falcons de Porto Cristo, tot un símbol de la resistència. Aquí fou on el talaier Guillem Riera, acompanyat de trenta mallorquins més, impedí el desembarcament de les tropes borbòniques i morí en esclatar-li el canó amb què disparava contra els felipistes. La coordinadora del projecte, la historiadora Margalida Rosselló, ha fet especial èmfasi en la importància de donar a conèixer les conseqüències actuals d'aquell fet bèl·lic. Per la seva banda, el batle de Manacor, Miquel Oliver ha subratllat que es tracta d'un "exercici imprescindible de memòria històrica" per conèixer de primera mà "aquests tres-cents anys de càstig i de negació de la sobirania del poble de Mallorca".
El curs, que es farà a l'Escola Municipal de Mallorquí, comença el 23 d'octubre i s'allarga fins al 27 de novembre, un dia abans que es promulgués el Decret de Nova Planta, que abolia el dret mallorquí. La durada del curs és de 12 hores, 2 de les quals són no presencials. Està adreçat al públic en general i, en particular, al personal docent que vulgui sol·licitar crèdits de formació permanent del professorat. Tots els actes són oberts a qualsevol persona que vulgui assistir-hi, encara que no s’hi hagi matriculat.