Els arqueòlegs treballen amb la hipòtesi que va existir una granja romana anterior a la basílica de Son Peretó
16-Agost-2018
L'objectiu d'aquest projecte és "obtenir la informació més gran possible abans d'excavar, precisament per poder seleccionar els llocs més adequats d'acord amb els objectius científics i, de fet, els resultats obtinguts fins ara proporcionen un primer acostament a allò que amaga el subsòl i que volem tenir en compte abans de començar futures excavacions.
De fet Son Peretó és "el lloc de Mallorca on es realitzen més excavacions i l'únic jaciment mallorquí de l'antiguitat tardana que compta amb un conjunt basilical i una necròpoli i que a més està museïtzat i adequat a les visites", explica la directora del Museu de Manacor i una de les directores de les excavacions, Magdalena Salas.
Precisament per protegir l'entorn arqueològic de Son Peretó l'Ajuntament de Manacor engrandirà la finca pública on se situa el jaciment arqueològic de Son Peretó. Després de promoure catorze campanyes ininterrompudes d'excavacions i treballs de consolidació i d'adequació de les restes de la basílica paleocristiana l'Ajuntament adquirirà la parcel·la que es troba just al costat de l'actual terreny públic. Es tracta de la finca annexa, d'uns 15.000 metres quadrats, on els estudis amb georadar ja han confirmat que hi ha restes arqueològiques que són claus per entendre la història completa del jaciment. Ara, els treballs amb magnetometria i georadar estudien terrenys encara més llunyans a la basílica i els primers resultats mostren estructures importants.
Des de l'Ajuntament "som conscients de la importància de Son Peretó i sabem que Manacor compta amb una riquesa arqueològica enorme, per això apostam per protegir el nostre patrimoni, per mantenir les campanyes arqueològiques any rere any, per donar la importància que correspon als béns culturals que són de tots els manacorins i manacorines i per oferir nous atractius a tots aquells que ens visiten", afegeix la batlessa de Manacor i responsable de les àrees municipals de Patrimoni i Educació, Catalina Riera.
Son Peretó es troba a fora vila, a uns sis quilòmetres de Manacor a la carretera que va de Manacor a Sant Llorenç des Cardassar. El jaciment es troba senyalitzat, està adequat amb panells i informació que el fan apte a les visites lliures que es poden complementar amb la visita a la sala que el Museu de Manacor dedica al jaciment i compta amb un petit aparcament al costat de l'entrada.
El jaciment fou descobert oficialment per Joan Aguiló Pinya (Palma 1860-Manacor 1924) que va excavar l'antiga basílica a partir de l'any 1912 i va traslladar els fabulosos mosaics que cobrien el terra al Museu de Manacor. El monument manacorí es va difondre ràpidament. L'any 1920 Josep Puig i Cadafalch va donar a conèixer les troballes en l'anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. . El 1931, la zona del temple fou declarada monument historicoarqueològic per garantir-ne la preservació. La Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i el Museu de Mallorca van dur a terme noves excavacions en els anys seixanta i vuitanta del segle XX. En els darrers catorze anys, el Museu de Manacor ha realitzat un important esforç de consolidació de les estructures i restauració i ha reprès l'estudi i les excavacions arqueològiques d'aquest important jaciment del temps de l'Antiguitat tardana amb l'esperança de treure a la llum reveladors detalls del culte paleocristià i de la vida a Mallorca durant els darrers dies de l'imperi romà. Des de 1982 els terrenys on se situa l'antiga basílica pertanyen a l'Ajuntament de Manacor. Uns terrenys públics que ara s'ampliaran amb la compra de la nova parcel·la que davall terra guarda una part important de les restes d'aquest monument.
De fet Son Peretó és "el lloc de Mallorca on es realitzen més excavacions i l'únic jaciment mallorquí de l'antiguitat tardana que compta amb un conjunt basilical i una necròpoli i que a més està museïtzat i adequat a les visites", explica la directora del Museu de Manacor i una de les directores de les excavacions, Magdalena Salas.
Precisament per protegir l'entorn arqueològic de Son Peretó l'Ajuntament de Manacor engrandirà la finca pública on se situa el jaciment arqueològic de Son Peretó. Després de promoure catorze campanyes ininterrompudes d'excavacions i treballs de consolidació i d'adequació de les restes de la basílica paleocristiana l'Ajuntament adquirirà la parcel·la que es troba just al costat de l'actual terreny públic. Es tracta de la finca annexa, d'uns 15.000 metres quadrats, on els estudis amb georadar ja han confirmat que hi ha restes arqueològiques que són claus per entendre la història completa del jaciment. Ara, els treballs amb magnetometria i georadar estudien terrenys encara més llunyans a la basílica i els primers resultats mostren estructures importants.
Des de l'Ajuntament "som conscients de la importància de Son Peretó i sabem que Manacor compta amb una riquesa arqueològica enorme, per això apostam per protegir el nostre patrimoni, per mantenir les campanyes arqueològiques any rere any, per donar la importància que correspon als béns culturals que són de tots els manacorins i manacorines i per oferir nous atractius a tots aquells que ens visiten", afegeix la batlessa de Manacor i responsable de les àrees municipals de Patrimoni i Educació, Catalina Riera.
Son Peretó es troba a fora vila, a uns sis quilòmetres de Manacor a la carretera que va de Manacor a Sant Llorenç des Cardassar. El jaciment es troba senyalitzat, està adequat amb panells i informació que el fan apte a les visites lliures que es poden complementar amb la visita a la sala que el Museu de Manacor dedica al jaciment i compta amb un petit aparcament al costat de l'entrada.
El jaciment fou descobert oficialment per Joan Aguiló Pinya (Palma 1860-Manacor 1924) que va excavar l'antiga basílica a partir de l'any 1912 i va traslladar els fabulosos mosaics que cobrien el terra al Museu de Manacor. El monument manacorí es va difondre ràpidament. L'any 1920 Josep Puig i Cadafalch va donar a conèixer les troballes en l'anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. . El 1931, la zona del temple fou declarada monument historicoarqueològic per garantir-ne la preservació. La Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i el Museu de Mallorca van dur a terme noves excavacions en els anys seixanta i vuitanta del segle XX. En els darrers catorze anys, el Museu de Manacor ha realitzat un important esforç de consolidació de les estructures i restauració i ha reprès l'estudi i les excavacions arqueològiques d'aquest important jaciment del temps de l'Antiguitat tardana amb l'esperança de treure a la llum reveladors detalls del culte paleocristià i de la vida a Mallorca durant els darrers dies de l'imperi romà. Des de 1982 els terrenys on se situa l'antiga basílica pertanyen a l'Ajuntament de Manacor. Uns terrenys públics que ara s'ampliaran amb la compra de la nova parcel·la que davall terra guarda una part important de les restes d'aquest monument.
