Joves de Mallorca per la Llengua seran guardonats amb el Reconeixement de Mèrits 2026 de l’Escola Municipal de Mallorquí

04-Marzo-2026
L'acte oficial de lliurament del guardó es durà a terme dia 11 de juny a les 19 hores a l'Auditori de Manacor

Joves de Mallorca per la Llengua han estat elegits pel Ple de l'Escola Municipal de Mallorquí de l'Ajuntament de Manacor per rebre el Reconeixement de Mèrits 2026. Aquesta distinció, proposada pel claustre del professorat de l'EMM, reconeix la seva contribució a la defensa, la protecció i la difusió de la llengua catalana a Mallorca, molt especialment entre la població jove. El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha comunicat la decisió del Ple a l'entitat, una notícia que han rebut amb il·lusió i agraïment. L'acte oficial de lliurament del guardó es durà a terme dia 11 de juny a les 19 hores a l'Auditori de Manacor.

Joves de Mallorca per la Llengua és una associació juvenil sense afany de lucre que fa més de 30 anys que fa feina pel català a Mallorca. L'entitat organitza activitats centrades en impulsar i crear espais per la llengua pròpia a l'illa, i també campanyes orientades a aconseguir millores pel futur del jovent mallorquí. Entre els grans esdeveniment que organitzen cada any destaquen l'Acampallengua, que enguany tendrà lloc a Manacor, i el Correllengua.

Des de 1976, l'Escola Municipal de Mallorquí atorga el Reconeixement de Mèrits a persones o col·lectius que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana i per la protecció i transmissió d'alguna faceta del llegat lingüístic i cultural. Joves de Mallorca per la Llengua s'afegeix així a una llista de guardonats que inclou escriptors com Guillem d'Efak, Maria Antònia Oliver, Bernat Nadal i Antònia Vicens; figures de la música com Antònia Font, Maria del Mar Bonet, Biel Majoral, Dàmaris Gelabert o els grups Tramudança i l'Agrupació Sa Torre; i també col·lectius destacats com la Mostra de Teatre o el Club d'Esplai Crist Rei.

Joves de Mallorca per la Llengua, des de 1994 fent feina pel català

Joves de Mallorca per la Llengua és una associació juvenil sense ànim de lucre que, des de 1994, defensa la llengua i la cultura pròpies de Mallorca. L'entitat està formada per una comissió permanent i compta també amb una gran plataforma de voluntaris que col·laboren en les activitats anuals que organitza l'associació.  

Al llarg d'aquests anys ha impulsat campanyes com 'Volem comprar en català', enfocada a la normalització del català a l'àmbit comercial. Altres campanyes de Joves per la Llengua han estat relacionades amb l'etiquetatge en català, l'oficialitat del català a la Unió Europea, la promoció del cinema en català, o la normalització lingüística en l’àmbit jurídic i administratiu.

Una de les seves activitats més emblemàtiques és l'Acampallengua, que va néixer l'any 1997, i des d’aleshores ençà ha estat considerada una cita imprescindible per al jovent de les Illes, i s’ha consolidat, musical i culturalment, com un esdeveniment de referència arreu dels països de parla catalana. També és un espai que serveix per a crear i enfortir vincles amb altres entitats i organitzacions; és per això que al programa s’hi incorporen xerrades i taules rodones sobre temes d’actualitat molt diversos i un gran concert el vespre que, en algunes edicions, ha arribat a aplegar 15.000 joves. Enguany, els propers 11 i 12 d'abril, Manacor serà l'escenari de la nova edició de l'Acampallengua, promogut i organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manacor.

Una altra de les seves fites col·lectives més importants és el Correllengua, una activitat cultural i fisicoesportiva, que es realitza amb l’objectiu de promoure i defensar la llengua catalana. Aquesta idea va néixer el 1995 amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. A partir d’aquest primer esdeveniment, el format de Correllengua es va estendre al País Valencià i Catalunya. El Correllengua és una cursa no competitiva de relleus que consisteix en l’entrega com a testimoni de la flama de la llengua. Aquesta va passant de mà en mà al llarg de tot el recorregut: els corredors d’un poble duen la flama fins al següent poble, a l’estil de la flama olímpica. Es tracta d’una activitat festiva i lúdica que s’organitza amb el suport de les entitats locals de tots els pobles per on passa la flama. El Correllengua del 2024 va passar per totes les Illes Balears i va culminar amb la concentració de desenes de milers de persones a la plaça Major de Palma en un clam contra els atacs al català. El Correllengua Agermanat 2026 recorrerà més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes, del 19 d'abril al 5 de maig i unirà simbòlicament Catalunya Nord, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer amb la Flama de la Llengua. 

Altres iniciatives, com Treu la Llengua, demostren la vitalitat d'aquesta associació i la seva capacitat de mobilització social, fent feina per la normalització del català amb una mirada alegre, oberta i participativa.