Els arqueòlegs acaben els sondejos per determinar si és viable obrir la fossa comuna del cementeri de Son Coletes
05-Octubre-2018
L'equip d'arqueòlegs que s'encarrega d'exhumar les fosses de la Guerra Civil a les Illes Balears ja han acabat els sondejos a Son Coletes, una tasca que ha de servir per determinar si és viable recuperar les restes de les persones que durant la Guerra Civil i la postguerra foren assassinades a l'actual cementiri manacorí.
L'Ajuntament de Manacor col·labora amb el Govern de les Illes Balears i amb la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l'equip d'arqueòlegs que s'encarrega de recuperar els cossos dels represaliats a Balears. Així des de la delegació del cementeri s'han facilitat tots els tràmits necessaris per a aquesta tasca, s'han posat magatzems a disposició dels arqueòlegs i s'ha habilitat una sala que, en cas que sigui viable obrir la fossa, podran utilitzar els familiars de represaliats i els membres d'associacions de memòria històrica en el cas que vulguin ser testimonis dels treballs.
Al cementeri de Manacor han acabat dos sondejos en els dos passadissos situats en el lloc on hi havia el cementeri antic, que estava situat a la part esquerra més propera a l'entrada. Els arqueòlegs ara analitzen les restes localitzades durant les prospeccions arqueològiques, que s'han enviat al laboratori per determinar de quina època són i si podrien correspondre a represaliats pel franquisme.
Cal tenir en compte que Son Coletes era un petit cementeri obert fora de la ciutat per enterrar als morts de la pesta de 1820. Posteriorment va quedar en desús i es va tornar a utilitzar durant els anys de la Guerra Civil i la repressió de postguerra. Segons la investigació de l'historiador Antoni Tugores, a Son Coletes es varen produir enterraments després dels nombrosos afusellaments que varen tenir lloc des de finals de l'agost de 1936 i finals de la guerra. Tal com està explicat en el Mapa de Fosses comunes de Mallorca, el nombre de víctimes enterrades allà va ser de 365 persones identificades més un nombre indeterminat de persones sense identificar, la majoria civils i alguns militars republicans.
L'any 1953, el cementeri va ser inaugurat com a cementeri municipal i existeixen testimonis que afirmen que en el moment de realitzar les obres de transformació els terrenys varen ser remoguts i les restes òssies trobades varen ser traslladades a diferents osseres. No obstant això, a causa de la importància històrica dels fets que varen succeir allà i l'elevat nombre de víctimes, s'ha decidit realitzar sondejos arqueològics per confirmar aquestes suposicions i comprovar que no queden fosses.
L'Ajuntament de Manacor col·labora amb el Govern de les Illes Balears i amb la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l'equip d'arqueòlegs que s'encarrega de recuperar els cossos dels represaliats a Balears. Així des de la delegació del cementeri s'han facilitat tots els tràmits necessaris per a aquesta tasca, s'han posat magatzems a disposició dels arqueòlegs i s'ha habilitat una sala que, en cas que sigui viable obrir la fossa, podran utilitzar els familiars de represaliats i els membres d'associacions de memòria històrica en el cas que vulguin ser testimonis dels treballs.
Al cementeri de Manacor han acabat dos sondejos en els dos passadissos situats en el lloc on hi havia el cementeri antic, que estava situat a la part esquerra més propera a l'entrada. Els arqueòlegs ara analitzen les restes localitzades durant les prospeccions arqueològiques, que s'han enviat al laboratori per determinar de quina època són i si podrien correspondre a represaliats pel franquisme.
Cal tenir en compte que Son Coletes era un petit cementeri obert fora de la ciutat per enterrar als morts de la pesta de 1820. Posteriorment va quedar en desús i es va tornar a utilitzar durant els anys de la Guerra Civil i la repressió de postguerra. Segons la investigació de l'historiador Antoni Tugores, a Son Coletes es varen produir enterraments després dels nombrosos afusellaments que varen tenir lloc des de finals de l'agost de 1936 i finals de la guerra. Tal com està explicat en el Mapa de Fosses comunes de Mallorca, el nombre de víctimes enterrades allà va ser de 365 persones identificades més un nombre indeterminat de persones sense identificar, la majoria civils i alguns militars republicans.
L'any 1953, el cementeri va ser inaugurat com a cementeri municipal i existeixen testimonis que afirmen que en el moment de realitzar les obres de transformació els terrenys varen ser remoguts i les restes òssies trobades varen ser traslladades a diferents osseres. No obstant això, a causa de la importància històrica dels fets que varen succeir allà i l'elevat nombre de víctimes, s'ha decidit realitzar sondejos arqueològics per confirmar aquestes suposicions i comprovar que no queden fosses.
