Manacor declara fills il·lustres a Guillem d’Efak i Miquel Brunet; i fills predilectes Maria Antònia Oliver i Antoni Parera Fons
17-September-2018
Guillem d'Efak (1930-1995) fou un multifacètic activista cultural, músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó. També cultivà les lletres i treballà especialment la poesia. Fou Premi Carles Riba (1969), Premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d'Or (1967), el Reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí de Manacor (1992) i se li concedí la Medalla d'Or de les Illes Balears (2011) entre molts altres. Tal com recull la proposta i segons estableix el Reglament Municipal d'Honors i Distincions, "El fet que Guillem d'Efak (Rio Muni, Guinea Equatorial, 1930 – Manacor, 1995) no hagués nascut a Manacor podria ser considerat un impediment per tal d'elevar el seu nomenament com Fill Il·lustre de Manacor. Val a dir, però, que el seu vincle amb Manacor és absolut gràcies al seu context formatiu i educatiu, el seu entorn cultural i els seus lligams familiars. Guillem d'Efak mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat de la seva figura per tal de fer valdre el seu compromís amb la promoció cultural i la creació artística així mateix, per la seva obra de qualitat".
Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica. Brunet va aconseguir fer-se un nom dins el panorama artístic insular. A més va establir contactes amb grups artístics i acadèmies de l'Estat, com el Grup Tago o l'acadèmia de Bellas Artes de San Fernando.
A Mallorca formà part d'alguns dels grups d'intel·lectuals que cercaven una renovació en l'àmbit artístic. A més l'any 1975 va formar part del grup Drac i fou un dels fundadors del grup. La seva obra s'exposà, a més de Mallorca, a grans galeries de Barcelona i Madrid, i viatjà també per sales d'art dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma de pintura (1984) i el premi Ramon Llull (2003), a més de moltes altres distincions.
Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València, on va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater. Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i compost per a Maria del Mar Bonet i Montserrat Caballé. Com a productor destaquen els seus treballs amb grans orquestres d'arreu del món o amb artistes com Josep Carreras o Maria Dolores Pradera, entre molts altres. En els darrers anys ha incrementat la seva activitat com a compositor de música simfònica, òpera o música de cambra. L'Escola Municipal de Mallorquí li atorgà el Reconeixement de Mèrits l'any 1993 i el 2017 va rebre el Premio Nacional de Música.
Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com una de les grans escriptores de la literatura catalana contemporània. L'any 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu i des de llavors ha assolit un prestigi indiscutible com a novel·lista i traductora. Amb la traducció d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units. Pertany a l'anomenada "Generació dels setanta", un grup de creadors i creadores caracteritzats per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada sobre la realitat des del punt de vista social i cultural. Ha rebut, entre molts atres premis, el Reconeixement de Mèrits de l'Esocla de Mallorquí (1989), la Creu de Sant Jordi (2007), el Ciutat de Palma de novel·la (1994), i fou finalista del premi Sant Jordi (1994). Des de l'any 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca.
Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica. Brunet va aconseguir fer-se un nom dins el panorama artístic insular. A més va establir contactes amb grups artístics i acadèmies de l'Estat, com el Grup Tago o l'acadèmia de Bellas Artes de San Fernando.
A Mallorca formà part d'alguns dels grups d'intel·lectuals que cercaven una renovació en l'àmbit artístic. A més l'any 1975 va formar part del grup Drac i fou un dels fundadors del grup. La seva obra s'exposà, a més de Mallorca, a grans galeries de Barcelona i Madrid, i viatjà també per sales d'art dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma de pintura (1984) i el premi Ramon Llull (2003), a més de moltes altres distincions.
Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València, on va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater. Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i compost per a Maria del Mar Bonet i Montserrat Caballé. Com a productor destaquen els seus treballs amb grans orquestres d'arreu del món o amb artistes com Josep Carreras o Maria Dolores Pradera, entre molts altres. En els darrers anys ha incrementat la seva activitat com a compositor de música simfònica, òpera o música de cambra. L'Escola Municipal de Mallorquí li atorgà el Reconeixement de Mèrits l'any 1993 i el 2017 va rebre el Premio Nacional de Música.
Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com una de les grans escriptores de la literatura catalana contemporània. L'any 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu i des de llavors ha assolit un prestigi indiscutible com a novel·lista i traductora. Amb la traducció d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units. Pertany a l'anomenada "Generació dels setanta", un grup de creadors i creadores caracteritzats per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada sobre la realitat des del punt de vista social i cultural. Ha rebut, entre molts atres premis, el Reconeixement de Mèrits de l'Esocla de Mallorquí (1989), la Creu de Sant Jordi (2007), el Ciutat de Palma de novel·la (1994), i fou finalista del premi Sant Jordi (1994). Des de l'any 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca.
