Presentació del llibre sobre l’arquitectura escolar de Guillem Forteza i Pinya
10-Mayo-2012
El llibre parteix de la tesi doctoral realitzada pel mateix autor que va ser dirigida per Josep Quetglas, catedràtic de l’Escola Técnica d’Arquitectura de Barcelona i que ha estat guardonada amb diversos premis.
L’acte fou organitzat per l’Associació cultural Sacma i comptà amb la presència de Magdalena Amengual, pedagoga, de Josep Quetglas, i de Jaume Mayol. A més, va participar en l’esdeviment Antònia Mercadal, membre de l’Associació de la Memòria Històrica de Mallorca i filla i neboda de professors republicans represaliats pel franquisme.
Jaume Mayol va explicar una sèrie de trets del seu llibre. Comentà com i qui era Guillem Forteza. Va ser polític, erudit... però sobretot arquitecte. El tret més significatiu va ser quan va ser nomenat l’any 1921 arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears, fet que el va permetre realitzar més d’un centenar d’escoles en l’àmbit de les Illes Balears.
Aquestes escoles tenen tipologies diverses i es poden diferenciar en dues èpoques. Les de la primera època, on es pot emmarcar l’escola de sa Graduada a Manacor, són més regionalistes, més semblants a l’arquitectura local. Tenen plantes simètriques amb porxos inspirats en els patis de les cases senyorials de Ciutat. En canvi, l’arquitectura que es defineix a la segona època, on hi podríem situar l’escola de sa Torre, va més enllà i planteja els mateixos elements, però més simplificats, i dóna lloc a nous materials i a la desaparició de simetries generant plantes més dinàmiques.
Magdalena Amengual realitzà una explicació de les escoles, realitzades per Guillem Forteza que es troben a Manacor. En l’àmbit rural hi trobam quatre escoles: la del Puig d’Alanar, l’escola de s’Espinegar, la de sa Murtera i la de Son Negre. Aquestes quatre centraren l’estudi que realitzà i que presentà en unes Jornades d’Estudis Locals.
Josep Quetglas parlà de com aquestes escoles canviaren la vida dels infants que hi anaren. La Mallorca de llavors no era com la d’ara. Hi havia moltes mancances d’higiene i d’alfabetització.
Antònia Mercadal, ens explicà quines eren les conviccions del seu pare, semblants a les de molts altres mestres d’aquell temps. Creien en la igualtat de nins i nines, en la laïcització dels ensenyaments... Va ser mestre de l’escola de Vilafranca, poble del qual també va ser batle 4 mesos.
Ressenya del llibre
El llibre de Jaume Mayol ens posiciona dins un món moltes vegades desconegut per tots.
L’acte fou organitzat per l’Associació cultural Sacma i comptà amb la presència de Magdalena Amengual, pedagoga, de Josep Quetglas, i de Jaume Mayol. A més, va participar en l’esdeviment Antònia Mercadal, membre de l’Associació de la Memòria Històrica de Mallorca i filla i neboda de professors republicans represaliats pel franquisme.
Jaume Mayol va explicar una sèrie de trets del seu llibre. Comentà com i qui era Guillem Forteza. Va ser polític, erudit... però sobretot arquitecte. El tret més significatiu va ser quan va ser nomenat l’any 1921 arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears, fet que el va permetre realitzar més d’un centenar d’escoles en l’àmbit de les Illes Balears.
Aquestes escoles tenen tipologies diverses i es poden diferenciar en dues èpoques. Les de la primera època, on es pot emmarcar l’escola de sa Graduada a Manacor, són més regionalistes, més semblants a l’arquitectura local. Tenen plantes simètriques amb porxos inspirats en els patis de les cases senyorials de Ciutat. En canvi, l’arquitectura que es defineix a la segona època, on hi podríem situar l’escola de sa Torre, va més enllà i planteja els mateixos elements, però més simplificats, i dóna lloc a nous materials i a la desaparició de simetries generant plantes més dinàmiques.
Magdalena Amengual realitzà una explicació de les escoles, realitzades per Guillem Forteza que es troben a Manacor. En l’àmbit rural hi trobam quatre escoles: la del Puig d’Alanar, l’escola de s’Espinegar, la de sa Murtera i la de Son Negre. Aquestes quatre centraren l’estudi que realitzà i que presentà en unes Jornades d’Estudis Locals.
Josep Quetglas parlà de com aquestes escoles canviaren la vida dels infants que hi anaren. La Mallorca de llavors no era com la d’ara. Hi havia moltes mancances d’higiene i d’alfabetització.
Antònia Mercadal, ens explicà quines eren les conviccions del seu pare, semblants a les de molts altres mestres d’aquell temps. Creien en la igualtat de nins i nines, en la laïcització dels ensenyaments... Va ser mestre de l’escola de Vilafranca, poble del qual també va ser batle 4 mesos.
Ressenya del llibre
El llibre de Jaume Mayol ens posiciona dins un món moltes vegades desconegut per tots.
