Joan Pons, Júlia Febrer, Gabriel Ensenyat i Carles Sala, guanyadors dels Premis literari Ciutat de Manacor 2025

Els escriptors Joan Pons Bover, Júlia Febrer Bausà, Gabriel Ensenyat Pujol i Carles Sala Vila han estat distingits amb els Premis Ciutat de Manacor Literaris 2025 en les categories de novel·la, poesia, assaig i teatre respectivament. Els premis s’han lliurat aquest dissabte migdia a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (IPAMA), en un acte obert al públic que ha combinat literatura i música.

La Institució Pública Antoni Maria Alcover (IPAMA) ha acollit aquest dissabte migdia l’acte d’entrega dels Premis Ciutat de Manacor Literaris 2025, una cita consolidada al calendari cultural de les Illes Balears, que any rere any reivindica l’escriptura en llengua catalana en els àmbits de la novel·la, la poesia, el teatre i l’assaig.

L’acte ha començat amb el recital "Miquelangelejar", a càrrec de Maria Bauçà, Joan Toni Sunyer i Roger Pistola, una proposta que ha combinat la lectura de dos contes breus de Miquel Àngel Riera amb intervencions musicals, com a homenatge a l’autor manacorí que dóna nom al premi de poesia.

La gerent de la IPAMA, Amàlia Salas, ha obert les intervencions institucionals, abans del lliurament dels guardons, que ha comptat amb lectures de fragments de les obres premiades per part dels actors. Salas ha destacat que els Premis Ciutat de Manacor "són uns guardons que volen fomentar la creació en llengua catalana i un dret fonamental com és l’expressió en la llengua pròpia". Així mateix, en la seva intervenció ha defensat l'educació pública i en català: "gràcies a una educació basada en la immersió lingüística en català, ara som aquí, fent feina a una casa, que conjuntament amb l’Escola de Mallorquí, representa la llengua catalana a Manacor", ha dit, alhora que ha posat en valor la tasca dels jurats i la participació de joves autors i autores, tot recordant el paper vertebrador de la cultura i la llengua.

Miquel Oliver, batle de Manacor i president de la IPAMA, ha expressat que «celebram una nova edició dels Premis Ciutat de Manacor Literaris, que refermen el paper del municipi com a referent cultural de les lletres catalanes.» Miquel Oliver, ha clos l’acte remarcant el compromís del municipi amb la cultura en llengua catalana i amb les noves generacions d’escriptors:

«Aquests premis són més que un reconeixement. Són un acte de dignitat lingüística, de confiança en la literatura com a eina de transformació i de fer el món millor: més creatiu, més culte, més lliure. No hi ha millor resposta al menyspreu o a la manipulació que seguir escrivint, llegint, pensant i creant en català i des de la llibertat»

Els premiats d’enguany han estat:

Premi Ciutat de Manacor de Novel·la Maria Antònia Oliver 2025
Obra guardonada: Com voleu, germans, que canti
Autor: Joan Pons Bover (Santanyí, 1972)
Lliura el premi: Miquel Oliver, batle de Manacor i president de l’IPAMA

La novel·la relata la vida de dos germans a la vellesa, des d’una residència de la Vila, evocant la infantesa marcada per la repressió franquista. Els membres del jurat han destacat el bon ús del llenguatge, la construcció de veus distintes i el valor de l’ambientació a Formentera.
Jurat: Salvadora Muñoz, Júlia Mérida, Albert Herranz.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025
Obra guardonada: Arrel inoïda
Autora: Júlia Febrer Bausà (Sant Joan, 1998)
Lliura el premi: Victòria Salvà Oliver, membre del jurat

Un poemari ambiciós i rodó, que simbolitza la veu poètica com a cos desarrelat i migrat, amb un treball lingüístic sorprenent.
Jurat: Victòria Salvà Oliver, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Clara Fontanet Abrines.

Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal i Alcover 2025
Obra guardonada: Ex
Autor: Carles Sala Vila (Girona)
Lliura el premi: Ferran Montero, delegat de Cultura i vicepresident de l’IPAMA

Una comèdia d’embolics amb personatges ben construïts i diàlegs vius, que connecta amb el públic per la seva temàtica actual.
Jurat: Bartomeu Amengual, Joan Miquel Artigues, Catalina Caldentey.

Premi Ciutat de Manacor d’Assaig Antoni Maria Alcover 2025
Obra guardonada: Arrels Balears? El Subterfugi Balearista
Autor: Gabriel Ensenyat Pujol (Andratx, 1961)
Lliura el premi: Eugènia Jaume, membre del jurat

Un assaig rigorós i divulgatiu que qüestiona el concepte de "balearitat" i en denuncia les construccions ideològiques recents.
Jurat: Maria Eugènia Jaume, Antoni Tugores, Pau Tomàs.

L’acte ha estat clos amb la intervenció del batle de Manacor, Miquel Oliver, qui ha destacat el compromís del municipi amb la cultura i la llengua catalanes i ha remarcat l’alt nivell de les obres premiades enguany.

Les xifres dels Premis literaris Ciutat de Manacor 2025

Enguany s’han presentat un total de 69 originals.

Per categories:

Novel·la: 13 originals

Poesia: 31 originals

Teatre: 17 originals

Assaig: 8 originals (amb un lleuger increment respecte 2024)

Quant al gènere dels participants:

Homes: 74% (lleuger descens respecte al 83% de 2024)

Dones: 26% (augment del 17% de 2024)

 

És especialment rellevant la participació femenina creixent en poesia i novel·la, així com la presència destacada de joves d’entre 18 i 30 anys, especialment de Manacor i altres punts de Mallorca.

Pel que fa a la composició dels jurats, s’ha assolit la paritat de gènere (50%-50%) en el conjunt de les quatre modalitats.

 

Informació dels autors guardonats i sinopsi de les obres guardonades

PCM Novel·la Maria Antònia Oliver 2025

Original guardonat: Com voleu, germans, que canti.

Guardonat/da: Joan Pons Bover.

BREU CV

Joan Pons Bover (Santanyí, 1972).

• Es va diplomar en Magisteri i ha treballat com a mestre de primària els darrers vint-i-cinc anys.

• Combina la seva feina de docent amb la vida literària:

◦ Dirigeix i modera clubs de lectura de narrativa i poesia.

◦ Ha col·laborat ocasionalment al Diari de Mallorca amb articles sobre literatura.

◦ Altres premis:

▪ Premi Pollença de Narrativa amb “Un incendi al paradís”. El Gall Editor (2017).

▪ Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Villalonga amb “TÀNIA I ELS VIUS”. Adia Edicions (2020).

SINOPSI NOVEL·LA

“Com voleu, germans, que canti” explica la història de dos germans, na Margalida i en Jaume, que a les velleses comparteixen habitació a la residència per a persones majors de la Vila per passar-hi la darrera etapa de la vida. Cadascú a la seva manera, recorden els anys de la infantesa i joventut, marcats per la guerra i per la repressió exercida sobre el seu pare, mestre depurat pel règim franquista. En Jaume rememora en una plagueta de memòries l’any feliç que passà a es Carritxó, la seva arcàdia particular, on va creure fermament que tant ell com la família havien trobat un refugi definitiu. Na Margalida, en canvi, s’aferra cada nit al record obstinat de Formentera, l’illa on el seu pare fou traslladat forçosament com a darrer càstig, i allà on ella s’enamorà del jove aprenent a faroner de la Mola. A través d’aquests dos relats som testimonis de les relacions familiars dels protagonistes i dels seus secrets més ocults, dels paradisos perduts que marcaren les seves vides i de l’amor impossible que seixanta anys més tard encara batega dins el cor de na Margalida.

PCM d’Assaig Antoni Maria Alcover 2025

Original guardonat: Arrels Balears? El Subterfugi Balearista

Guardonat/da: Gabriel Ensenyat Pujol.

BREU CV

Gabriel Ensenyat Pujol (Andratx, 1961).

• Catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

• Doctor en Història Medieval. Especialista en història política, cultural i literària de l’edat mitjana.

• Fou membre de la junta de govern i secretari de la Societat Arqueològica Lul·liana (1991-2000), secretari de la Causa Pia Lul·liana (1998-2002), fundador i primer president de la delegació de l’Obra Cultura Balear d’Andratx (1991).

• És autor o coautor de 26 llibres o capítols de llibre sobre les matèries de la seva especialitat, referits tant a estudis com a edicions de textos i obres de divulgació.

• Ha publicat uns 70 articles d’investigació en revistes especialitzades i també més de 40 ponències i comunicacions a congressos.

• Altres premis:

◦ 2021 - “50è premi d’assaig Joan Fuster” amb l’obra Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista (1962-1972), publicada el 2022.

◦ 2022 - “Premi Mallorca d’Assaig”, del Consell de Mallorca, amb l’obra Moros i catalans. Un debat identitari a Mallorca (1969-1972), publicat el 2023.

SINOPSI ASSAIG

Arrels Balears? El Subterfugi Balearista és un assaig que parteix de la premissa que entre els habitants de les Illes Balears no ha existit en cap moment del passat ni existeix avui un sentiment compartit de balearitat (com ocorre, per exemple, en el cas de les illes Canàries) sinó que a l’hora d’identificar-se ho fan de manera específica en funció de l’illa a la qual pertanyen. De manera que sona estrany el denominatiu de «balear» quan el sentim aplicat a algú. Tampoc no s’ha fet servir mai la forma «balear» per referir-se a la llengua pròpia, que de manera col·loquial i afectuosa s’ha anomenat en relació amb cada illa, sense que això implicàs desencastar-la de la comuna comunitat catalanoparlant.

Al llarg de l’obra explicam les causes d’aquesta circumstància, que podem resseguir de des del remots temps antics fins a l’actualitat, alhora que comentam que en termes de present els únics que propugnen l’existència d’una identitat balear pretèrita són determinats estudiosos (i els corresponents pamfletaris) que tan sols pretenen minimitzar la petjada catalana derivada de la conquesta de 1229, a través d’un pseudobalearisme que hauria sobreviscut des de temps immemorials, sense veure’s alterat per cap contingència històrica, encara que aquesta fos tan radical com les conquestes romana, musulmana i catalana, que significaren uns talls abruptes. Aquesta circumstància, encara que en miniatura, reprodueix les fantasies i fal·làcies que tant han abundat i abunden al País Valencià entorn de la mateixa qüestió, un aspecte sobre el qual l’assaig estableix les pertinents comparacions.

PCM Poesia Miquel Àngel Riera 2025

Original guardonat: Arrel Inoïda.

Guardonat/da: Júlia Febrer Bausà.

BREU CV

Júlia Febrer Bausà (Sant Joan, 1998)

• Es va formar en Tècniques Escultòriques (Escola d’Art i Disseny Massana).

• Graduada en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

• Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

• Sempre ha concebut la paraula lligada amb la seva materialitat, transitant entre les arts visuals i la teoria de la literatura. Així, els seus projectes, literaris i artístics, es mouen entre l'escultura, la poesia visual i la instal·lació, on el llibre i la lectura fan de font principal.

• Ha participat en diverses exposicions, com «Ressò» al Casal Solleric.

• Ha impartit conferències i comunicacions literàries.

• Ha fet diferents projectes col·laboratius amb la seva germana (Germanes Febrer) i amb companyies escèniques com Tot fa brou o Sarna.

• 2025 - participació en el Festival Espurnes Barroques de Solsona, tractant el tema de la joia que és tenir paraula.

• Actualment, col·labora amb la revista Caràcters (Universitat de València).

• Jove qualificada de l’Escola Municipal de Mallorquí 2024-2025: de tècnica lingüística a l’Escola Municipal de Mallorquí i professora de català per a persones adultes. Cal destacar el cicle de poesia que ha coordinat: Viure poèticament.

SINOPSI POESIA

Arrel inoïda és una escolta. Les coses minúscules, les coses que no fan tant de renou, les que no volen que se sentin, són les que arrelen més endins.

Com un gra que creix desafiant el cel, aquest poemari germina com un homenatge. Una ofrena a les situacions i a les coses on no basten els ulls, ni les mans. En aquest precís moment, en desbordar-se, esdevenen lletres.

Aquests vint-i-quatre poemes són reescriptures de les insistències en el cos i en l’imaginari.

PCM Teatre Jaume Vidal i Alcover 2025

Original guardonat: Ex.

Guardonat/da: Carles Sala Vila.

BREU CV

Carles Sala Vila (Girona, 1974).

• Diplomat en magisteri.

• Des del 2008 es dedica professionalment a la creació literària i a fer xerrades escolars com a autor.

• Ha publicat uns 40 llibres infantils i juvenils, com:

◦ Soc com soc (Barcanova), Bona nit, Júlia (La Galera), Maria Llufa (Cruïlla), 50 oficis esbojarrats (Cruïlla), Em pica el nas de la veïna (Takatuka), Cornèlius i el rebost d’impossibles (La Galera) o El tren de les parades sense nom (La Galera).

• Altres premis de literatura juvenil:

◦ 2009 Josep Maria Folch i Torres.

◦ 2007 Barcanova.

◦ 2009 El Vaixell de Vapor.

◦ 2009 Barcanova.

◦ 2008 Guillem Cifre de Colonya.

◦ 2020 Golden Pear d’Eslovènia.

◦ 2022 Josep Maria Folch i Torres.

◦ 2023 El Vaixell de Vapor.

• Altres premis de literatura per a adults:

◦ 2024 Premi de Teatre Mediterrani Pare Colom amb l’obra La cabana.

SINOPSI TEATRE

La vigília del dia de Sant Jordi, quatre dones i un home de personalitats ben diferents són citats a la casa d’en Miquel Casanova, un actor de teatre amb uns dots gairebé sobrenaturals per a la seducció.

Dos fets marquen clarament l’inici de la trobada: un, que els cinc convidats són exparelles d’en Miquel; i l’altre, l’absència del propietari de la casa, que és qui els ha citat.

Ben aviat, els cinc personatges s’assabenten que són objecte d’un inquietant joc de coneixença, molt de moda en terres escandinaves. (O això, si més no, és el que es pensen.)

A partir d’aquest punt de partida, les relacions que s’estableixen entre els cinc personatges originen un seguit de situacions sovint paradoxals, a voltes tenses i molts cops còmiques, que van reconstruint un passat i un present per tots desconegut. Com un trencaclosques ple de peces inesperades.